Elogi de la paraula
He redescobert aquests dies la delectança de la lectura. Amb temps per endavant, sense xarxes ni mòbils dinamitadors, he copçat de nou el goig de capficar-se en una novela, d'inserir-se en un món -tot bon llibre ho és- de vivències valuoses i nous horitzons. D'una estona de lectura atenta i serena, torna un amb els marcs eixamplats i els paissatges de l'ànima més vivament encolorits.
Això em passà recentment, per exemple, llegint La Muntanya Màgica, de Thomas Mann. Hi vaig trobar, en boca d'un dels protagonistes, una defensa afarrissada i brillant de la retòrica i la paraula bella. Una interpretació ètica del bon parlar. Fantàstic i revelador:
"Aquí ho tenen!, exclamà Settembrini. I els va parlar dels 'mots', del culte de les paraules, de l'eloqüència, la qual anomenava el triomf de la humanitat. Perquè la paraula era la dignitat de la persona i només ella feia que la vida fos digna de l'home. No només l'humanisme: simplement la humanitat, tota dignitat humana, el respecte per les persones i la dignitat pròpia, anava lligada inseparablement a la paraula, a la literatura, (...) i la política anava lligada a ella d'igual forma, o encara més: la política naixia de la unió, de la unitat de l'home amb la literatura, perquè lla bellesa de la paraula creava la bellesa de l'acció.
Al seu país, va dir Settembrini, van tenir fa dos-cents anys un poeta, un vell i magnífic conversador, que donava molta importpancia a la bona lletra, perquè creia que guiava cap a un bon estil. Encara hauria hagut d'anar una mica me´s lluny i dir que un bon estil porta bones obres. Escriure bellament gairebé ja volia dir pensar bellament i, d'aquí a les belles accions, només hi havia un pas. Tota honestedat i perfecció moral provenia de l'esperit de la literatura, del de la dignitat humana, que alhora era també l'esperit de la humanitat i la política.
Efectivament, tot era u, tot era el mateix poder i concepte, i es podia resumir en un nom. Que quin era? Bé, aquest nom constada d'unes síl·labes prou conegudes, el sentit i la majestat de les quals els cosins no devien haver comprès mai bé. El nom era: civilització! I mentre Settembribi deixava sortir la paraula dels llavis, va enlairar la seva mà dreta, petita i groga, com aquell qui brinda per algú."
1 comentario
Hoteles Avila -