Sobre el plaer intel·lectual i la lectura.
No hi ha res més plaent que trobar-se concentrat, amb el cos i l'ànima recollits en una mateixa direcció. I més, si aquesta direcció, si aquest objecte d'atenció, és intel·lectualment plaent.
Potser mai com ençà és la persona més conscient de si mateixa, tot i estar completament abocada fora de si, entretinguda i inserida en una realitat externa al seu jo. Però no és fàcil aconseguir aquest estat de concentració, de serena contemplació i estudi intel·lectual.
Els mitjans de comunicació socials (des del mòbil fins a les xarxes digitals) atavalen contínuament l'atenció, ens despisten, agullonen constantment l'intel·lecte i no el deixen reposar-se sobre res, impideixen que rumiï, que raoni, que s'aventuri en cap procés intel·lectual. Quan l'ànima està a punt de fer un salt lògic revelador i connector, sona un missatge, i la vastida intel·lectual es veu sobtadament dinamitada.
Per això em trobo especialment feliç d'haver pogut retrobar-me darrerament amb la delectança de la lectura. A l'extranger, sense missatges i sense connexió habitual a la xarxa digital, he pogut reprendre el goig de la lectura d'una novela llarga i monumental. És La Muntanya Màgica de Thomas Mann. Una narració preciossista i elegant, culte i irònica. Una lectura que m'ha fet recordar que llegir és capbuçar-se en un altre món, en un nou horitzó de sentits i vivències, i que per això es requereix temps i serenitat. No paga la pena de posar-se a llegir si hom no té més de mitja hora per endavant. Però d'una lectura així, atenta i pausada, torna un sempre canviat, amb els marcs eixamplats, i amb la vida encolorida per nous paissatges ideals i humans.
1 comentario
Hoteles Avila -